Enseñar es compartir
Enseñar es compartir
3 mayo, 2016
LLUM PROFUNDA: Una experiència d’Art i Teràpia al final de la vida
LLUM PROFUNDA: Una experiència d’Art i Teràpia al final de la vida
11 mayo, 2016

Entrevista a Marta Macías «Promoure una cooperació cega al gènere és contribuir a perpetuar les desigualtats i la discriminació al món»

Entrevista a Marta Macías " Promoure una cooperació cega al gènere es contribuir a perpetuar les desigualtats i la discriminació al món"

«Promoure una cooperació cega al gènere és contribuir a perpetuar les desigualtats i la discriminació al món»

Entrevistem en profunditat a Marta Macías, és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster en Dret d’empreses i Fundacions per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També ha cursat un programa sobre lideratge i innovació social en ONG de desenvolupament en ESADE de Barcelona . Entre altres càrrecs, Marta Macías ha estat Directora General de l’Agencia catalana de Cooperació de la Generalitat de Catalunya del gener del 2014 fins al gener del 2016 i ratificada novament en el mateix càrrec per la seva continuïtat, però al març del 2016 va presentar la seva dimissió per discrepàncies amb la conselleria. També ha estat Directora de l’empresa de moda i disseny Custo Barcelona, directora de Catalunya i Balears de la Fundació Ajuda en Acció durant sis anys i directora de l’àrea de Relacions Externes del Fòrum de les Cultures – Barcelona 2004 (2001-2005). A més, des de l’any 2011 col·labora com a voluntària de l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent.

 -Quins han estat els eixos d’innovació que vas introduir durant el teu mandat com a Directora General de l’Agència de Cooperació de la Generalitat de Catalunya?

La meva direcció coincideix en l’elaboració d’un nou Pla Director de Cooperació 2015-2108 que és segurament el Pla menys oficialista i governamental de tots els plans elaborats fins a la data, el seu contingut parteix de l’experiència i del coneixement del sector, dels moviments de dones i feministes i de les organitzacions de drets humans. El meu objectiu era fugir dels discurs endogàmic instal·lat en l’administració, una administració de cooperació allunyada de la realitat, de les entitats i amb un discurs més propi dels anys 80 que no del segle XXI. El procés participatiu en l’elaboració del PD ja va ser, en si mateix una innovació, estudiar les cooperacions europees i avançar-nos en els plantejaments va ser una oportunitat per aprendre i millorar.

Un dels eixos centrals i més innovadors sobre el que s’elabora tot el PD, i que des del primer moment plantejo en el debat, és la incorporació de Declaració de Beijing sobre la Dona, introduint en la nostra agenda de desenvolupament, i de manera inequívoca, la igualtat de gènere. L’objectiu, no exclòs de resistències, era el d’assumir que la declaració universal dels drets humans era incomplerta i que calia incorporar la Convenció Sobre la Eliminació Contra les formes de Discriminació vers les Dones (CEDAW). Només amb la suma de les dues declaracions de drets humans era possible el canvi i per tant les dones també han de ser protagonistes dels desenvolupament.

L’element més estratègic del Pla i que ha d’impregnar tota la cooperació catalana és el l’enfocament de gènere i basat en drets humans. En aquest nou cicle, volem situar, en el centre de la política, els drets humans i la igualtat entre homes i dones com a garantia per a fer una cooperació de qualitat i transformadora. Un nou enfocament integrat que creix i que a partir d’aquest moment  impregnarà tots els continguts i es traslladarà a totes les actuacions de cooperació que s’impulsin.

La força d’aquest enfocament ens ajuda a donar resposta als reptes del desenvolupament. Redefineix la natura del problema i els objectius a assolir. Ja no es tracta només de satisfer necessitats, sinó de promoure el respecte als drets en la seva doble vessant: apoderant les persones com a titulars de drets i considerar les autoritats com a titulars d’obligacions. El desenvolupament esdevé, doncs, un procés per promoure el dret de totes les persones a viure amb dignitat i en condicions de justícia social i igualtat, lliures de desigualtats i violències. Incorporar els drets de les dones i afavorir el seu propi desenvolupament passa ser el centre de la cooperació perquè cap dret esta per sobre de la igualtat de gènere. I aquesta és la gran innovació d’aquest Pla Director, tots els drets i incloent els drets de les dones són universals i no poden ser jerarquitzats.

El Pla estableix dos objectius estratègics al voltant dels quals concentrar les actuacions amb la voluntat d’assolir un major grau de concentració que permeti avançar en la concertació amb els actors, la generació de coneixement i, en definitiva, el valor afegit que com a país volem donar a la nostra cooperació.

Com a primer objectiu estratègic es vol contribuir a la defensa, protecció, garantia i exercici dels drets humans de les dones. A dia d’avui, malgrat els avenços experimentats en les darreres dècades, les dones continuen sent objecte de discriminació en l’exercici dels seus drets. Les taxes d’escolarització i la incidència de l’analfabetisme, la mortalitat materna, la deficient representació en els espais de presa de decisions, l’accés desigual als recursos i als seus beneficis, la discriminació en l’àmbit laboral i la violència masclista, que es mostra amb especial crueltat en situacions de conflicte armat, són només algunes de les manifestacions que ens indiquen la necessitat de fer una atenció especial per tal que, en tots els àmbits, les dones esdevinguin subjectes de dret en peu d’igualtat amb els homes. Si aquestes desigualtats no desapareixen, no es pot parlar de desenvolupament.

Com a segon objectiu estratègic, el Pla fa una aposta per impulsar la governança democràtica mitjançant el respecte, protecció i exercici efectiu dels drets col•lectius dels pobles a decidir sobre el seu futur i promoure la llengua i la cultura que els hi són pròpies. Es recull en aquest objectiu una sensibilitat i una trajectòria prèvia de la cooperació catalana per donar suport als processos que, de forma democràtica, permeten als pobles superar situacions d’inferioritat, minorització o de dependència.

El PD també fa una aposta ferma per la coordinació i la coherència de polítiques per al desenvolupament. La política de cooperació del Govern ha de guiar l’acció de tots els departaments i organismes autònoms que hi participen aportant les seves experteses sectorials i els seus vincles internacionals.

Per últim, i seguin amb els trets més innovadors del PD, son els clústers de cooperació. Els clústers de cooperació són el resultat dels anys d’experiència que em va donar l’ong d’Ajuda en Acció on des del treball del desenvolupament comunitari es parteix de la defensa dels drets econòmics, socials i culturals (DESC) de manera conjunta. Els clústers de cooperació van més enllà de la coordinació i des de l’especificitat i especialitats de diferents actors de desenvolupament s’ha de treballar per aconseguir un objectiu comú. Estic segura que aquesta nova visió de treball serà una de les millors aportacions que haure fet a la cooperació catalana, juntament amb la creació de l’enfocament de gènere i basat en drets humans.

-Com contribueixen les polítiques de cooperació a l’equilibri del sistema global actual?

Entrevista a Marta Macías " Promoure una cooperació cega al gènere es contribuir a perpetuar les desigualtats i la discriminació al món"Tant debò no fos necessària la cooperació, les mobilitzacions socials, les vagues, les reivindicacions, les lluites socials, econòmiques o culturals, etc,  perquè voldria dir que viuríem en un món igualitari on es respecten els drets humans de totes les persones. Malauradament, estem molt lluny de ser una realitat.

Vivim en un món injust i per tant, la cooperació internacional pel desenvolupament continua sent necessària i imprescindible. I si volem construir una societat democràtica caldria situar la cooperació com una de les principals polítiques d’exteriors del país. És un eina cabdal per a establir relacions de solidaritat entre països i col·lectius del Nord i del Sud, que permet impulsar la transformació social i política en benefici dels pobles i les persones.

Però, de la mateixa manera que les societats avancen, la cooperació que s’impulsava anteriorment des del govern era un model caduc i per això, vam impulsar un model de cooperació inclusiu, per transformar realitats des d’una perspectiva d’exigibilitat de drets, on es pugues identificar clarament quins són els titulars de drets, però també quins són els i les titulars de responsabilitats i d’obligacions. I se’ns dubte, ha de ser una cooperació feminista que no oblidi al 50% de la població.

 –Quin son els principis i valors que inspiren la cooperació?

En l’actual Pla Director recollíem els principis i valors de la cooperació catalana  per tal de promoure un desenvolupament humà sostenible. Uns principis i valors que es concretaven en la llibertat, la justícia, la igualtat , la sostenibilitat, l’equitat i la  pau, on els drets humans individuals i col·lectius es respectin, es protegeixin i es  garanteixin.

 –Quins són els reptes del present en la Cooperació a Catalunya i al món? i Què resta per fer?

El major repte per qualsevol país és que la cooperació sigui una veritable política pública, que marqui la seva política exterior i des de la basant feminista perquè la justícia global és per homes i per les dones.  En cas concret de Catalunya, el gran repte es que existeixi la voluntat política de complir el Pla Director de Cooperació 2015-2018 aprovat pel Parlament de Catalunya, entenent que la cooperació al desenvolupament ha de defensar la igualtat i els drets humans, i de no fer-se així, és a dir promovent una cooperació cega al gènere es contribuiria a perpetuar les desigualtats i per tant la pobresa i la discriminació en el món.

 -El pressupost que dediquen les institucions és suficient? Cal millorar-lo?

No, els pressupostos de cooperació no són suficients, i estan molt lluny de ser els apropiats. El pressupost determina si realment la cooperació es considera una veritable política publica. Segueix en aquest cas sent molt important el treball d’incidència que des de la societat civil organitzada es faci.

Incidir políticament i traslladar a la classe política de la importància de tenir uns pressupostos adequats forma part també de la responsabilitat com ciutadans i ciutadanes. No obstant, si la política de cooperació es cobrir necessitats, sense defensar drets i sense que les dones hi siguin val la pena que la cooperació no hi sigui ja que només perpetua desigualtats i en molts casos avala règims corruptes i dictatorials. La cooperació sempre ha de ser valenta.

Entrevista a Marta Macías " Promoure una cooperació cega al gènere es contribuir a perpetuar les desigualtats i la discriminació al món"Quines formules es poden explorar?

L’Agenda de l’Eficàcia de l’Ajuda convida a explorar noves fórmules com la cooperació sud- sud, com incloure a nous actors … Per mi una fórmula imprescindible, que ens permet repensar la cooperació és fer una aposta clara per la innovació en la cooperació.

L’actual Pla Director de la Cooperació Catalana així ho recull, cal establir i promoure marcs de col·laboració estables on tothom pugui assumir nous rols i noves responsabilitats,  i ho tradueix en una proposta molt concreta com son els Clústers de cooperació.

-Com s’aplica la perspectiva de gènere en les politiques de cooperació? Quins mecanisme calen per implementar-la ? Potser cal un canvi de paradigma? 

Mitjançant el nou enfocament estratègic incorporem la perspectiva de gènere i l’enfocament basat en drets humans, la cooperació catalana es posiciona com una de les cooperacions internacionals més transformadores i marca una nova manera d’entendre el desenvolupament. Amb aquest enfocament fem un pas més enllà de la perspectiva de gènere ja que L’EGiBDH recull la promoció i la protecció dels drets humans amb especial èmfasi als drets humans de les dones. Suposa, per tant, partir dels drets humans, individuals i col•lectius, com a marc de referència i situar el seu respecte, protecció i garantia com a fonaments i com a eines de les polítiques i intervencions.

Els elements principals de l’EGiBDH són:

L’anàlisi de les causes estructurals (socials, polítiques, econòmiques i culturals) que provoquen desigualtats i vulneració dels drets humans per a transformar-les.

El gènere i les desigualtats de gènere i les interseccionalitats (diversitats).

El respecte, protecció, garantia i exercici dels drets humans i en especial els drets humans de les dones.

Garantir totes les dimensions dels drets (disponibilitat, accessibilitat, qualitat, acceptabilitat, assequibilitat i sostenibilitat en el temps) i els seus principis (no-discriminació, accés a la informació, participació, rendició de comptes).

Les persones o grups fita deixen de ser beneficiàries de l’ajuda per esdevenir titulars de drets. Les necessitats de les persones s’interpreten en clau de drets, i es reconeix a la persona com a subjecte actiu dels seus processos i decisions.

Les actuacions se centren especialment en els grups exclosos o col•lectius potencialment vulnerables o en situació de vulnerabilitat. I dins d’aquests grups, es considera els col•lectiu de dones en la seva diversitat com a subjectes especialment discriminats dins dels propis grups desfavorits.

La participació és un aspecte clau, especialment en el procés de presa de decisions.

I l’apoderament de titulars de drets és essencial per prendre decisions i participar activament en la gestió de les seves vides i la resolució de conflictes.

-La peça clau de la cooperació són les associacions i ong’s que hi treballen. Quina ha estat la teva experiència amb elles?

Els actors principals i imprescindibles en la cooperació al desenvolupament són les entitats, tant les entitats del nord com el sud. En la cooperació el treball és conjunt i compartit, no existeixen projectes de cooperació sense el lideratge de les entitats locals. La participació dels titulars de drets es indispensable per la transformació i les entitats asseguren la participació i la rendició de comptes.

El pressupost de cooperació ha d’estar executat, principalment, per entitats. El govern marca la política de cooperació mitjançant el Pla Director però han de ser les entitats qui proposin i executin els projectes. Les polítiques publiques de cooperació avancen gracies a la incidència política que han i estan exercitant les entitats, i han de ser independents en les seves decisions i no sentir-se coaccionades ni limitades pel finançament públic.

La meva experiència amb les entitats té la doble vessant, la primera i més important com a voluntària i treballadora d’ongd. I la segona, com a directora general de cooperació on la comunicació i el treball conjunt amb les entitats era imprescindible. Aquest treball conjunt no sempre ha estat així i no sempre es compartia des de l’ACCD, però malgrat les resistències, ho van aconseguir perquè era el meu propòsit i el de les entitats (representades majoritàriament per la Fede i les coordinadores territorials).

-Com pot el món empresarial implicar-se en les politiques de cooperació?

Més enllà de les aportacions econòmiques que puguin impulsar projectes, l’empresa pot contribuir mitjançant la mobilitat del coneixement. Aportar experiència i coneixement és en l’actualitat una demanda que realitzen les entitats socials dels països del sud. La capacitació de persones, establir o revisar processos, formació, o altres formes de transferir coneixement accelera els processos de desenvolupament.

La comunicació i la publicitat de l’empresa podria ser també una nova forma de col·laborar, el món empresarial pot vincular la seva comunicació amb altres realitats que no siguin estrictament el seu mercat o públic objectiu perquè, ben segur, el que passa al món els pot afectar directa o indirectament. Si comuniquem ampliant la visió i amb ulleres feministes l’empresa pot ajudar a sensibilitzar la nostra societat.  Sensibilitzant i denunciant allò que passa d’injust en el món formaria part del que és l’educació pel desenvolupament, i les empreses passarien a ser també actors del canvi impulsant models més justos.

En resum, mobilitat del coneixement i educar pel desenvolupament a través de la comunicació i publicitat serien les noves formes de col·laboració empresarial.

Entrevista a Marta Macías " Promoure una cooperació cega al gènere es contribuir a perpetuar les desigualtats i la discriminació al món"-Quina relació existeix entre Cooperació i Comunicació?

Al meu entendre el binomi comunicació i cooperació esdevé imprescindible. Els MMCC han de ser aliats de la feina de cooperació que fan les entitats i les administracions.

Els MMCC i especialment, els mitjans audiovisuals entren diàriament a les nostres llars, condicionant a fons la manera de veure el món tant individual com col·lectivament.

Per tant, tenen una gran rellevància en la construcció de la imatge del món que elaborem cadascú/na de nosaltres i que es construeix a nivell de l’imaginari col·lectiu.

En conseqüència, és fonamental analitzar la manera de com els MMCC reflecteixen i traslladen les notícies i les informacions vinculades amb la cooperació al desenvolupament. Perquè els mitjans no són simplement un reflex de les desigualtats socials, sinó que esdevenen també, agents actius en la construcció d’asimetries i desigualtats.

Si fem una mica d’històric, som coneixedors/es que l’inici de la pràctica de la cooperació no s’explica si es fa de forma desvinculada dels processos de descolonització i de la guerra freda. El passat colonial va tenir un pes notable en les polítiques de desenvolupament europees. Malgrat el temps, recorregut i els profunds canvis en la concepció de la cooperació i del desenvolupament, les conseqüències d’aquest origen encara hi son presents i son rellevants. Avui encara es continua parlant amb termes com Sud-desenvolupament o països del tercer món. Contribuint a la construcció de missatges basats en la comparació entre les condicions econòmiques i socials del Nord i del Sud. Missatges que marquen les diferències entre el “nosaltres” i els “altres”. Missatges que no afavoreixen la reflexió sobre les causes i les possibles conseqüències.

Sempre he considerat  que és important entendre les maneres com es comuniquen els temes de desenvolupament, perquè aquesta mateixa comunicació provoca actituds i reaccions cap a la cooperació i cap a les persones que hi estan involucrades.

Els MMCC són espais massius de socialització, compleixen un rol de mediació i interpretació entre la realitat noticiada i la societat civil per tant, són espais d’educació no formal i crec que s’ha de fomentar aquesta capacitat educativa que poden tenir els MMCC, alhora de definir discursos que puguin generar: debat, opinió, i pressa de consciencia.

És per això que vàrem considerar imprescindible que el nou PD de cooperació apostés per impulsar la comunicació al desenvolupament, incorporant-la com una eina estratègica especialment per millorar la rendició de comptes i l’educació pel desenvolupament, informant de que es fa, perquè es fa i com es fa. I entenent-la tambè com una aliada fonamental alhora de treballar continguts, dades, arguments… des d’una perspectiva orientada a transformar actituds.

En el cas del dret a la salut, del que tu en fas referència, apostem per impulsar el dret a la salut i en especial el dret al propi cos, els drets sexuals i els drets reproductius, com també el dret a la cura, la guarició i l’autocura.

-Què creus que podria fer el Women 360º Congress per la Cooperació? 

En primer lloc, us felicito per aquest fantàstic projecte. Pel que sé heu anat creixent i aprofundint en temàtiques de gran interès per a les dones en general, més enllà que estigui adreçat a un grup com són les dones empresàries i directives. M’agrada molt la idea de l’edició especial que feu sobre Càncer centrat en la malaltia des de la vivència de les dones. També vaig participar a un dels sopars que organitzeu concretament, amb la periodista Mónica Terribas, i em va encantar el format i la participació de qualitat de moltes de les dones que hi eren present. La transversalitat que teniu en aquests espais és molt important a l’hora de rebre imputs de realitats molts diverses, crec que enriqueix molt el projecte i cal dir-ho, sou molt bones comunicant el que feu i per què ho feu, això sempre és un punt imprescindible.

Dit això, crec que el congres “Women 360º Congress” podria ajudar a tenir una visió més global de quins són els problemes, les dificultats i també quines són les oportunitats de les dones arreu del món. Les desigualtats són molt més profundes en els països empobrits però, no són conceptualment diferents amb les desigualtats de casa nostra. La Cooperació dins del context del Congres pot generar debat i sensibilitzar a les dones empresàries de que la lluita per la igualtat s’ha d’entendre com una lluita global, i que hem de ser corresponsables amb la situació de discriminació i de vulneració en la que es troben les dones en els països empobrits. Cal incidir en la idea que la pobresa es femenina i que una dona, a més si és pobre, esta doblement discriminada.

Estic convençuda que si el congrés té una secció sobre la cooperació internacional, el benefici serà bidireccional. Les aportacions de les participants ampliaran i  aportaran noves estratègies que podran ser utilitzades en les polítiques de cooperació, i des de la cooperació, i centrant el debat en l’apoderament, es contribuiria en aportar i donar una visió molt més amplia de quines són les solucions per aconseguir una major igualtat.

Quan em refereixo a l’apoderament ho hem d’entendre com un procés de baix a dalt i ha de ser un procés d’autoapoderament, i no s’hauria d’entendre com un instrument, ni com una fita econòmica individual, l’apoderament és, al meu entendre, un objectiu en sí mateix. L’apoderament és un assumpte relacional i és un objectiu que va en paral·lel amb la participació activa per tant, des de la cooperació podem ampliar el concepte de perquè la participació és fonamental en l’apoderament i que en aquest procés,  l’apoderament significa guanyar poder.

Apoderar-se per canviar les relacions de poder, apoderar-se per guanyar poder personal i per agafar consciència del cos i apoderar-se econòmicament, ser independent i autònoma econòmicament. Cap apoderament personal és sostenible sense l’apoderament econòmic. I hem d’incloure l’apoderament col·lectiu per guanyar poder juntament amb altres dones i construir organitzacions democràtiques.   

Segur que coincidim quan diem que l’apoderament econòmic és una de les eines principals pel desenvolupament de les dones. El control dels ingressos es transformen en un major poder dins de la família i la cooperació pot contribuir dins del Congres en posar en valor el treball de les dones i també el treball de cura. I saber que només es pot apoderar qui ha estat desenpoderada.

-El teu missatge final adreçat a les dones empresàries i directives 

A les dones empresàries i directives donar-s’hi les gràcies, perquè sabem l’esforç que suposa assolir i mantenir responsabilitats directives, perquè els masclismes i els micro-masclismes existeixen en tots els sectors, però de manera evident en el sector econòmic, on el poder masculí és clarament majoritari.

Demanar-s’hi, finalment, que lluitin contra els estereotips que perpetuen la desigualtat, que eduquin per trencar amb ells, i que la lluita contra les discriminacions de gènere és col·lectiva, juntes avançarem.