Article escrit per Silvia Requena, Advocada i Professora d’Ètica de les professions jurídiques de laUniversitat Internacional de Catalunya. És Presidenta de la Sectorial d’Igualtat i Drets Civils deConvergència Democràtica de Catalunya.

Fa poc més de dues setmanes, han coincidit en el temps dues campanyes certament lloables i difoses per les xarxes socials amb ressò als mitjans de comunicació tradicionals. D’una banda, la campanya de les dones que amb les dues mans obertes i enlaire, exhibien els deu dits, amb l’objectiu de conscienciar de la manca de visibilitat de les dones als espais de decisió i d’alta direcció. De l’altra, la campanya per lluitar contra l’ELA o l’esclerosi lateral amiatròfica, deixant mullar el cos amb una galleda d’aigua ben freda per emular els símptomes d’aquesta malaltia.

Una i altra campanya em serveixen per posar de manifest la coincidència temporal de dues important categories del desenvolupament humà: la salut humana i les dones. Així, també em serveixen per felicitar l’encert de l’organització del Primer Congrés de Salut, Benestar i Empresa per a la dona directiva i empresària, l’anomenat Women 360º Congress que es durà a terme a ESADECREAPOLIS a la ciutat de Sant Cugat el proper 16 d’octubre. La presència de la dona a l’alta direcció, no és una novetat. Alcaldesses, Presidentes, Conselleres, Rectores, Banqueres, Diplomàtiques, fins i tot, Petites, Mitjanes i Grans empresàries, s’han anat obrint pas en els darrers anys tot i que, en nombre, avui en siguin ben poques. Menys coneguda que la lleu i gradual presència femenina als llocs estratègics, és el llarg i complex camí que han de fer aquestes dones per aconseguir ser visibles i liderar les organitzacions humanes.

Sovint, hauran de lluitar en solitari i per camins descrits pels nostres congèneres homes. Evidentment, es pot intuir que aquesta no serà una via planera. Al contrari. Serà una via plena de sotracs i obstacles. En primer terme, patiran la primera crisi d’identitat en comprovar uns estils de lideratge que no són els propis. Hauran d’aprendre a adaptar-se a espais, diguem-ho així, poc femenins. I, després, hauran de mirar de conjugar-los delicadament per a que no sigui descoberta una vàlua massa evident i efectiva, capaç de competir amb el vigent subjecte ocupant de la direcció.

No cal dir que, hauran de sotmetre’s a la tirania de les jornades dissenyades pels intempestius prenedors de decisions. I patiran les conseqüències d’uns horaris poc o gens respectuosos amb la vida íntima, la reflexió i la inversió en la millora continuada de les pròpies capacitats. Això, sense oblidar la forçada posposició de la crida biològica de la maternitat, pel risc de recular en la carrera professional que tan àrduament s’estan proposant d’assolir i consolidar.

D’aquí és fàcil deduir que tot aquest esforç, requereix de moltes energies. Una ingent inversió de temps i paciència i un gran afany de superació que, tingui present que en aquests entorns, mai no serà permesa la rendició. I, a més, amb la incertesa constant que no hi haurà mai cap garantia d’èxit en la pretensió d’assolir l’objectiu. Més enllà dels elevadíssims costos personals esmentats, tangibles i intangibles, creiem que aquests costos, són també i per extensió, costos socials. El periple té efectes directes no sols en la pròpia salut i qualitat de vida d’aquestes dones, sinó en la pròpia salut i economia de les nostres societats. Fa pocs dies, es va celebrar a Barcelona una trobada de cardiologia que emfasitzava no sols l’augment sinó els problemes de detecció de les malalties cardiovasculars en les dones. Un senyal inequívoc de la importància del fenomen que descrivim.

Intentar imaginar-ho no és viure-ho i experimentar-ho. Es tracta d’un problema vigent, d’extrema duresa que està tenint efectes directes en la salut femenina i en el benestar social. Tot plegat, un problema per a les societats avançades, sí, però tanmateix, un problema que també afecta la supervivència de les dones, que ja poden exhibir com a primera causa de mort a Occident, les malalties del cor. Sabem que altres dones del mateix entorn professional, miren el fenomen com un clar element desmobilitzador i desmotivador. I així, moltes dones que, acaben per desistir de l’objectiu de ser visibles i aportar el seu talent a la societat, al final se sotmeten a espais de subordinació.

Diu la professora Mª José Recoder que, generalment, hom parla de lideratge sense afegitons ni adjectius, doncs el fet és que només s’associa el lideratge als homes, que tradicionalment han ostentat el poder. Avui, es focalitza el lideratge “en femení” per posar de manifest que hi pot haver una actitud femenina per a l’exercici del poder. Així, l’estil cooperatiu, el treball en equip, la priorització de la qualitat, l’ús de la intuïció combinada amb la racionalitat, l’exercici conciliador, dialogant i pedagògic de les capacitats, el pragmatisme, la multitasca, els recursos afectius i habilitats relacionals, el sentit ètic de la responsabilitat i la capacitat de prendre decisions menys arriscades, són qualitats que aporten les dones l’alta direcció.

El problema, doncs, és que encara som massa poques les dones que assolim l’objectiu d’empoderar-nos en empreses i institucions. Per què? Per les inèrcies històriques que arrosseguem i perquè els tribunals o comitès de selecció encara són dels homes. No correspon aquí, mirar d’explicar altres possibles motius d’aquestes inèrcies. Però crec sincerament que va molt més enllà d’un presumpte corporativisme masculí. Imagino que els motius han de ser molt més profunds i complexos. I, de ben segur, gens fàcils de superar. Altrament, després de tants reconeixement jurídics i lleis promulgades en defensa de la igualtat de gènere, ja ens n’hauríem sortit socialment. Tòquio acaba d’acollir la Primera Assembla Mundial de la Dona, a fi de fer més global la participació femenina en el lideratge polític i empresarial internacional amb la pretensió d’adoptar una declaració amb una dotzena de recomanacions.

Seguint l’exemple nipó, nosaltres, des del Women 360º Congress que acollirà la ciutat de Sant Cugat el proper 16 d’octubre, hauríem d’assolir igualment una declaració en termes similars dirigida als poders públics i privats. Els objectius bé s’ho valen, doncs, apostar per mesures facilitadores de l’accés i permanència de les dones a l’alta direcció, és una aposta que redueix els costos de salut i benestar de les societats avançades com la nostra.

Avui, la societat respectuosa de les igualtats entre homes i dones és una societat més feliç i, per extensió, més productiva, àgil, engrescadora i més rendible, que assoleix els reptes des de la motivació i no sols des de l’efectivitat. És el que entenem per “WOMENOMICS” o la participació sense obstacles de les dones a tota la societat.

Que tinguem sort!

Silvia Requena

Advocada Fundadora de Requena Bufet Advocats és professora d’Ètica de les professions jurídiques de la Universitat Internacional de Catalunya i  Presidenta de la Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de Convergència Democràtica de Catalunya.

Perfil a Linkedin

Perfil a  Twitter: @silviarequena68